Eivissa (desenllaç)

Ens vestim i sortim amb el cotxe cap al port. És gairebé l’hora que havíem quedat amb la resta de gent per sortir amb el vaixell.

Arribem al port i hi són tots. Bé, tots menys el Pep... En aquest moment em sento ridícula i em sento enganyada tot i que sempre ho havia sospitat. El Pep i jo dúiem una relació molt lliberal. Ens estimàvem, però potser no ens estimàvem com ho havíem de fer. Amb els anys i la confiança havíem arribat a un acord; si un dels dos tenia un afer amb una altra persona, no passava res. I així ho fèiem. Al principi ens ho explicàvem, com havia estat i fèiem l’amor tot recordant les experiències viscudes. Ens excitava... I després no calia que ens ho expliquéssim, les mirades ens delataven. Ara tot recordant-ho, em vénen imatges al cap i entenc moltes coses...Ara entenc aquella mirada que tenia quan entrava per la porta i entenc les seves carícies...

Saludem la gent i comencem a embarcar per gaudir d’un dia a alta mar. Fa bo, podrem prendre el sol i banyar-nos mar endins. Recordo quants cops amb el Pep agafàvem el vaixell i passàvem un diumenge perdent-nos entre les ones del mar. Recordo com ens agradava banyar-nos nus al mar, aquella sensació...

La gent està animada i el dia promet. No he de pensar en res. He de gaudir... No sé per què m’han vingut tants records al cap...

Quan trobem que som prou endins, amarrem el vaixell i comencem a dividir-nos en grups. Uns decideixen llançar-se a l’aigua , altres es queden prenent el sol per ficar-se ben morenets. Altres comencen a beure d’una manera desmesurada, tenint en compte que encara són les onze del matí.

Jo sóc amb l’Estripanits i una parella d’amics xerrant de negocis. Però ben aviat se m’emboira el cap i deixo d’escoltar el que diuen. La meva ment es torna a perdre en pensaments i records. Em miro l’Estripanits, i veig que gaudeix de la conversa. Ell se n’adona que me’l miro i m’esbossa un somriure de complicitat. Sap què passa. Deu saber què estic pensant? No... o potser sí, no ho sé... Però de cop i volta me n’adono que em vigila. Deu estar preocupat... Però no pot fer-me cap demostració còmplice davant la gent. Ells no saben quin rotllo ens portem.

Em noto desvalguda, potser és pel sol i per la beguda, encara no hem menjat. Decideixo anar a estirar-me una estona per veure si em passa el rodament.

Passada gairebé mitja hora, una carícia em fa obrir els ulls. M’havia endormiscat. És ell, l’Estripanits, que em pregunta com estic amb un breu somriure als llavis. Li dic que em notava marejada però que m’ha anat bé estirar-me i que ara ja estic millor.

Tot i sentir la remor de la gent per dalt, m’acaricia d’una manera molt sensual i em fa un petó. En qualsevol moment algú pot baixar i veure’ns, però ens és igual, almenys, en aquell moment.

Em fa una abraçada i em torna a besar, aquest cop el petó és més llarg i ja se sap, una cosa porta l’altra...

De sobte, em trobo a sota seu amb les cames obertes de bat a bat i oferint-li el meu cony. Ell s’hi endinsa amb delicadesa i comença un moviment lent que a poc a poc va adquirint força i intensitat per desembocar en un mar de plaer.

Ens vestim i pugem per reunir-nos amb la resta de gent que té gana i volen dinar. Ho preparem tot i ens entaulem. Les rialles i la beguda denoten que estem de festa. Les converses cada cop són més animades i les rialles esclaten amb facilitat. La gent ha begut força.

Després de dinar, hi ha qui s’estira per fer la migdiada. La majoria ens quedem fent la sobretaula, amb un bon cafè i molts licors. Ampolles que no paren d’anar i venir d’extrem a extrem de taula. Segueix la conversa a la taula i l’Estripanits em diu que va al lavabo.

Passa l’estona i encara no torna. Penso que hi deu haver més gent i no li dono importància, però passa molta més estona i arriba un moment que em començo a preocupar.

Decideixo baixar per veure si està bé, potser es troba malament, potser s’ha marejat com jo abans, però no, i és aleshores quan ho veig... És aquella noia rossa, de la que mai en recordo el nom, que moments abans que l’Estripanits em digués que anava al lavabo, s’ha aixecat i ha baixat les escales. Jo havia suposat que anava a buscar una altra ampolla de whisky...

Els trobo allà drets, fregant-se un contra l’altre. Ell la palpa de dalt a baix, ella es deixa. La lleugeresa de les seves robes ensenya la carn desitjosa. Cada racó de la pell bruna d’aquella noia és resseguida amb deteniment per l’Estripanits, de la mateixa manera que feia unes hores ho havia fet amb mi... Em fa mal? M’importa? M’excita? No, no ho sé... Tot és confús. No ho vull veure però no puc evitar mirar-ho.

L’està follant al meu davant i fins i tot m’excito. Veig com la posa a sobre aquella mena de banc i li acaricia el cony amb una mà, mentre amb l’altra li va desdibuixant els mugrons. De sobte, la torna a envestir i li fa unes quantes sacsejades. Ella està excitadíssima i a ell això encara el posa més a to. L’Estripanits aprofita per ficar-li la seva eina a la boca i la hi fa xuclar un cop darrera l’altre i ella engolosida accedeix. Després, torna a penetrar-la amb més afany. Puc veure reflectida en els seus rostres la morbositat del moment, puc intuir la intensitat del delit i veig com la torna a penetrar volenterosament. Veure com li regala les delícies que fa uns moments m’havia dedicat a mi em produeix una buidor que es confon amb una provocació humida .

Envaïda per aquest sentiment dissonant, fujo corrent cap amunt i sense pensar-m’ho dos cops, em llenço a l’aigua i em deixo emportar per la força del mar, que m’arrossega fins al fons. Sento com a poc a poc m’engoleix i em vaig quedant sense respir...

És llavors, quan de sobte em desperto enmig d’una agonia que m’ofega i em tranquil·litzo en veure que l’Estripanits està dormint al meu costat. Aleshores me n’adono que estic mullada. Que no sóc al mar. Que tot ha estat un somni, un somni molt real.

Estic marejada, confusa però excitada. Encara em noto la mullena. Penso en què estava somiant i... Sense dir res, m’apropo més a l’Estripanits. Aparto suaument el llençol que el cobreix i començo a fer-li tot un seguit de petons delicats per no despertar-lo d’una sotragada. I lentament, vaig fent camí cap al meu món d’enyorats plaers amb cert regust encara amarg. Hi diposito els meus llavis finament. I amb delicadesa el mullo, el frego amb els llavis, el ressegueixo un i altre cop amb la meva llengua.

Obro la boca i l’atrapo, i amb calma el vaig alliberant. Mirant-lo, el torno a empresonar amb la meva boca i un altre cop, li torno la llibertat humida.

Segueixo encarcerant-lo i regalant-li breus instants de permís i continuo fins que l’excitació es fa palesa als meus ulls.

Aleshores, pressento com unes mans m’acaronen els cabells que oculten el meu rostre. Mans encara endormiscades que han estat desvetllades sense perdre la calidesa dels somnis. Mans que m’atrapen per seguir empresonant el plaer més fogós. I segueixo amb el vaivé de regalar la llibertat i capturant més enllà a cada anada. Segueixo un i altre cop amb ritme viu sense deturar quan sento la fervent explosió a la meva boca. Esclat del que no puc escapar perquè l’Estripanits em té ben agafada.

Després, passeja el seu gland pels meus llavis tot recollint el líquid que em regalima. Substància que a poc a poc es va obrint camí fins als meus pits. L’Estripanits em mira i s’encamina cap als meus mugrons, treu la llengua i me’ls llepa alhora que sento com els seus dits s’enfonyen en la meva balma humida. Em produeix una tremolor que ell percep i s’encarrega de fer-la durar. Segueix encabint el seus dits amb afany en la meva humitat cada cop més calenta fins que sento aquell pessigolleig provocat per la seva insistència. I gemego...

Després, m’abraça i, mentre m’estira al llit, em besa, em besa i em besa per tastar el sabor de la seva excitació perllongada en la meva boca.

Ens dutxem, ens vestim i sortim amb el cotxe cap al port...